Multipropietat
- Drets d’aprofitament per torns de béns immobles de vacances, també conegut “multipropietat o “time-sharing.
- Es tracta d’un sistema per el qual pagant una certa quantitat de diners s’adquireix el dret a gaudir, amb caràcter exclusiu, durant un període específic de l’any, un apartament, però no en règim de propietat.
- La norma prohibeix que s’utilitzi explícitament el concepte “multipropietat o qualsevol altre que inclogui el terme “propietat per fer referència a allò que els consumidors adquireixen quan compren un d’aquests productes, perquè el consumidor no es converteix en propietari de l’immoble. Per tant, és molt important anar en compte amb les ofertes que algunes empreses fan d’habitatges de multipropietat.
- Aquestes empreses acostumen a enviar cartes que anuncien que el destinatari ha guanyat un premi. Això només és un esquer que utilitzen perquè es una reunió els venedors de l’empresa, a través de tècniques de persuasió que intenten que l’interlocutor firmi un contracte de “multipropietat sense que ell ho sàpiga.
- És per això que, si s’assisteix a la reunió, no s’ha de signar res, sinó agafar la documentació que ens entreguen i llegir-la amb atenció a casa. Ningú no ens ho pot impedir.
- Si l’immoble d’aprofitament per torns està a l’Estat espanyol, el contracte queda sotmès a les lleis espanyoles, encara que s’hagi signat a un altre país i independentment de les clàusules que contingui. Alhora, a aquests contractes se’ls aplica també tota la legislació de protecció als consumidors, sobretot la que fa referència a clàusules abusives, segons el que estableix la Llei de Condicions Generals de la Contractació.
- El juliol del 2004, un jutge de Biscaia dicta la primera sentència a favor dels afectats pel sistema de “multipropietat. “Mitjançant una política molt agressiva, els clients firmen un contracte sense disposar de la informació. La resolució respon a una denúncia interposada per l’Organització de Consumidors d’Usuaris del País Basc.
- La sentència declara nul el contracte d’aprofitament per torns, així com la nul•litat del contracte de préstec bancari que s’havia firmat per finançar aquella compra de l’aprofitament per torns. Tan l’empresa que gestionava la “multipropietat com ara l’entitat bancària que avalava l’operació, hauran de retornar els diners als consumidors. Alhora, l’empresa haurà de pagar una indemnització per danys i perjudicis.
